Càmera prové del mot llatí camera que significa “habitació” o “cambra”. Tanmateix, la seva especial particularitat rau en ser un espai amb vistes, unes vistes amb esperança de ser escollides i abraçades en inversemblants fraccions de segon.

I és dins d’aquí on tots nosaltres hi formem part, on s’haurà d’inventar, on sabrem imaginar. La recepta és creure-hi, multiplicar l’essència amagada que es desborda rera les línies inspiradores del moll de la veritat.

Disparem per atrapar el concepte al vol breu i passatger. La resposta del que busquem mai no podrà semblar un accident i les casualitats, casualitats seran, doncs aquí el sentit més pur i intuïtiu es farà capacitat.

Evidenciar les coses tal com son, ajudar a les persones a veure. Fer-ho sempre amb els nostres propis ulls i voler escollir-los sempre com a testimonis i portadors únics d’una causa fugaç i irrepetible. Només així no podrem tornar-nos cecs. És el gran desafiament. L’autèntic gran repte del punyent i veritable art.

Benvinguts!